Crédito y mercados financieros en la Pení­nsula Ibérica a finales de la Edad Media. Producción historiográfica y evoluciones recientes

Contenido principal del artículo

Antoni Furió

Resumen

El artí­culo examina la trayectoria de los estudios sobre el crédito y los mercados financieros en la Pení­nsula Ibérica a finales de la Edad Media, desde los primeros trabajos sobre la usura y el préstamo a interés, fundamentalmente judí­o, en la primera mitad del siglo XX, hasta las lí­neas de investigación más recientes, que se ramifican en diversas direcciones, desde el marco teórico, doctrinal y legal del mercado del crédito y el estudio de los diferentes instrumentos financieros –préstamo a interés, crédito comercial y bancario, crédito a largo plazo en forma de censales y censos consignativos– a la deuda pública y el crédito privado, especialmente el crédito rural. Todos estos estudios muestran el vigor y la fecundidad de un tema de estudio sustancial, nuclear, que apela a múltiples áreas de conocimiento, desde la historia rural y agraria a la historia urbana, fiscal y financiera. También muestra la vitalidad de una historia económica que sigue siendo más histórica que econométrica, con datos y métodos cuantitativos, pero sin necesidad de imponer lógicas contemporáneas, neoclásicas o neoliberales, a las economí­as del pasado.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Detalles del artículo

Cómo citar
Furió, A. (2021). Crédito y mercados financieros en la Pení­nsula Ibérica a finales de la Edad Media. Producción historiográfica y evoluciones recientes. Mundo Agrario, 22(49), e158. https://doi.org/10.24215/15155994e158
Sección
Dossier: La historia rural europea, evoluciones recientes

Citas

Abella Samitier, J. (2009). La deuda pública de los municipios aragoneses en los siglos XIV y XV. Anuario de Estudios Medievales, 39, 47-64.

Ackerley, M. I. (1994). Censos, censals i masies del monestir de la Portella: De la ruïna del segle XV a la recuperació del XVI-XVIII. Afers, 9, 575-597.

Aleixandre, T. (2004). El Liber Iudeorum núm. 90 de l'Aleixar (1344-1348): estudi i edició. Barcelona: Fundació Noguera.

Aleixandre, T. (2006). Endeudamiento, penyores y nivel de riqueza del campesinado catalán bajomedieval. In J. Bolós, A. Jarne y E. Vicedo (Eds.), Condicions de vida al món rural: Cinquè Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local (pp. 79-94). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

Aleixandre, T. (2009). El crédito rural judí­o en el Camp de Tarragona antes de la peste negra. In F. Sabaté & C. Denjean (Eds.), Cristianos y judí­os en contacto en la Edad Media: polémica, conversión, dinero y conviven ­cia (pp. 289-312). Lleida: Milenio

Aleixandre, T. (2015). Crédito y endeudamiento rural: la circulación del capital judí­o en la Girona del siglo XIV (1348-1391). Universidad de Valencia, tesis doctoral inédita.

Alloza, Á., Fernández, F., y Garcí­a Guerra, E. (2012). Comercio, banca y sociedad en los reinos hispánicos, siglos XIV-XVIII. Madrid: Polifemo.

Alibart, M.-J. (1969). Les rentes í vie et les rentiers de la ville de Saint-Omer au XVe siècle. Bulletin trimestriel de la Société Académique des Antiquaires de la Morinie, 21, 240-250.

Altisent, A. (1967). El monasterio de Poblet y unos judí­os prestamistas de la Segarra (s. XIV-XV). Sefarad, 27, 282-289.

Andreau, J., Béaur, G., y Grenier, J.-Y. (Dir.) (2006). La dette publique dans l’histoire. Parí­s: Comité pour l’histoire économique et financière de la France.

Andrés Robres, F. (1987). Crédito y propiedad de la tierra en el Paí­s Valenciano (1600-1810). Valencia: Edicions Alfons el Magní nim.

Arquero Caballero, G. F. (2014-15). ‘Si dio a usura pública o secretamente’: aproximación a la usura en los manuales de confesores de la Castilla bajomedieval. Baetica, 36/37, 157-179.

Asenjo, M. (2008). Ciudades y deuda pública en Castilla. La adaptación fiscal del impuesto de la ‘alcabala real’ a las nuevas exigencias de la sociedad polí­tica (1450-1520). In S. Cavaciocchi (Ed.), La fiscalití nell’economia europea secc. XIII-XVIII (Trentanovesima Settimana di Studi, Prato 2007) (pp. 531-544). Florencia: Firenze University Press.

Astarita, C. (1992). Desarrollo desigual en los orí­genes del capitalismo: el intercambio asimétrico en la primera transición del feudalismo al capitalismo. Mercado feudal y mercado protocapitalista, Castilla siglos XIII a XVI. Buenos Aires: Tesis 11 Grupo Editor.

Aurell, J. (1996). Els mercaders catalans al Quatre-cents: mutació de valors i procés d’aristocratització a Barcelona, 1370-1470. Lleida: Pagès.

Aurell, J. (2004). Los efectos del giro lingüí­stico en la historiografí­a reciente. RILCE. Revista de filologí­a hispánica, 20, 1-16.

Aurell, J. (2005). La escritura de la memoria. De los positivismos a los postmodernismos. Valencia: PUV.

Baum, H.P. (1985). Annuities in late medieval Hanse towns. Business History Review, 59, 24-48.

Becker, M. B. (1956). Gualtieri di Brienne e la regolamentazione dell'usura a Firenze. Archivio Storico Italiano, 114, 734-740.

Belenguer Cebrií , E. (1976). València en la crisi del segle XV. Barcelona: Edicions 62.

Benito Ruano, E. (1970). Usuras y ‘cambios’ en el León medieval. Archivos leoneses, 24, 203-208.

Bennassar, B. (1960). En Vieille-Castille: ventes de rentes perpétuelles, première moitié du XVIe siècle. Annales, 15, 1.115-1.126.

Bennassar, B. (1967). Valladolid au Siècle d’Or. Une ville de Castille et sa campagne au XVIe siècle. Parí­s: Mouton et cie.

Bergier, J.-F. (1962). Taux de l'intérêt et crédit í court terme í Genève dans la seconde moitié du XVI siècle. Studi in onore di Amintore Fanfani, Milán: A. Giuffrè editore, 89-119.

Bernal, A. M. (Ed.) (2000). Dinero, moneda y crédito en la monarquí­a hispánica. Madrid: Fundación ICO-Marcial Pons.

Boldizzoni, F. (2013). La pobreza de Clí­o. Crisis y renovación en el estudio de la historia. Barcelona: Crí­tica.

Borrero, M. (1986). Efectos del cambio económico en el ámbito rural: los sistemas de crédito en el campo sevillano (fines del siglo XV y principios del XVI). In M. Á. Ladero Quesada (Ed.), En la España Medieval V. Estudios en Memoria del Profesor D. Claudio Sánchez Albornoz (pp. 219-244). Madrid.

Borrero, M. (2004). El papel de la tierra en el mercado del crédito rural. Andalucí­a, siglos XV y XVI. In S. Cavaciocchi (Ed.), Il mercato della terra, sec. XIII-XVIII (XXXV Settimana di Studi de l’Istituto Datini, Prato 2003) (pp. 901-914). Florencia: Le Monnier.

Borrero, M. (2006). Crédito y mundo rural en Andalucí­a. Préstamos y endeudamientos en tiempos de los Reyes Católicos. In M. Garcí­a Fernández y C. A. González Sánchez (Eds.), Andalucí­a y Granada en tiempos de los Reyes Católicos (vol. I, pp. 25-40). Sevilla: Universidad de Sevilla-Universidad de Granada.

Borrero, M. (2013). Andalucí­a ante las crisis agrarias. La incidencia decisiva del factor endeudamiento a fines de la Edad Media. In Pere Benito Monclús (Ed.), Crisis alimentarias en la Edad Media. Modelos, explicaciones y representaciones (pp. 231-250). Lleida: Milenio.

Boyer, G. (1948). Le crédit í Toulouse avant le XIIIe siècle. Bulletin de l'Université et de l’Académie de Toulouse, 247-248.

Braudel, F. (1982). La Méditerranée et le monde méditerranéen í l’époque de Philippe II. Parí­s: Armand Colin.

Burke, P. (2010). ¿Qué es la historia cultural? Barcelona: Paidós.

Cantera Burgos, F. (1931). La usura judí­a en Castilla. Ciencia tomista, 43, 5-26.

Cantera Montenegro, E. (1982). Pleitos de usura en la diócesis de Osma en el último tercio del siglo XV. Anuario de Estudios Medie ­vales, 12, 597-622.

Cantera Montenegro, E. (1999). Una familia de prestamistas y arrendatarios judí­os en tiempos de la expulsión: Los Soto de Aranda de Duero. Espacio, Tiempo y Forma 3, 12, 11-46.

Capitani, O. (1958). Sulla questione dell’usura nel Medio Evo: a proposito del volume di John T. Noonan, The Scholastic Analysis of Usury, Harvard University Press, Cambridge Mass., 1957. Bullettino dell'Istituto storico italiano per il Medioevo, 70, 540-566.

Capitani, O. (1965). Il De peccato usure di Remigio de’ Giro ­lami. Studi Medievali, 6-2, 537-662.

Carande, R. y Lapeyre, H. (1959). Relaciones comerciales en el Mediterráneo durante el siglo XVI. VI Congreso de Historia de la Corona de Aragón (pp. 697-800). Madrid: Dirección General de Relaciones Culturales, Ministerio de Asuntos Exteriores.

Carrasco Pérez, J. (1980). Prestamistas judí­os de Tudela a fines del siglo XIV (1382-1383). Miscelánea de estudios árabes y hebraicos, 29/2, 87-141.

Carrasco Pérez, J. (1982). Acerca del préstamo judí­o en Tudela a fines del siglo XIV según el registro del sello de 1383. Prí­ncipe de Viana, 43, 909-948.

Carrasco Pérez, J. (1986a). El crédito judí­o en las villas navarras del Camino de Santiago (1339-1408). In Ninth International Economic History Con ­gress Bern 1986. 9: Local and international credit in the Middle Ages and the 16th century (pp. 8-14). Zúrich: Verlag der Fachvereine.

Carrasco Pérez, J., (1986b). La actividad crediticia de los judí­os en Pamplona (1349-1387). In Minorités et marginaux en France méridionale et dans la péninsule ibérique (VIIe-XVIIIe siècles). (Actes du Colloque de Pau, 27-29 mai 1984) (pp. 221-263). Parí­s : Éd. du CNRS.

Carrasco Pérez, J. (1987). Crédito agrí­cola y deuda mudéjar en el reino de Navarra (1436-1441). Notas para su estudio. In Homenaje al profesor Darí­o Cabanelas Rodrí­guez (t. 1, pp. 203-215). Granada: Universidad de Granada.

Carrasco Pérez, J. (2002). Crédito judí­o y mercado del dinero en la villa de Laguardia y sus aldeas (1375-1415). In E. Garcí­a Fernández (Ed.), Espacio, sociedad y economí­a. Actas de las Primeras Jornadas de Estudios Históricos de la Rioja Alavesa (Laguardia, 2001) (pp. 159-172). Vitoria-Gasteiz: Diputación Foral de Álava.

Carrasco Pérez, J. (2005). Crédito y usura en el ordenamiento legal y en la administración pública del reino de Navarra (siglos XII-XIV). In G. Todeschini, D. Quaglioni, y G. M. Varanini (Eds.), Credito e usura fra teologia, diritto e amminis ­trazione. Linguaggi a confronto (sec. XII-XVI) (pp. 159-179). Roma: École française de Rome.

Carrasco Pérez, J. (2008). Fiscalidad, moneda y crédito en las juderí­as navarras del Camino de Santiago: Monreal (1266-1406). In J. Á. Sesma y C. Laliena (Eds.), La pervivencia del concepto. Nuevas reflexiones sobre la ordenación social del espacio en la Edad Media (pp. 299-379). Zaragoza: Universidad de Zaragoza.

Carrasco Pérez, J. (2009). El crédito judí­o en el reino de Navarra, según los padrones de deuda hebreos (1323-1328). In D. Pelaz, M. I. del Val Valdivieso, y P. Martí­nez Sopena, Castilla y el mundo feudal: homenaje al profesor Julio Valdeón (t. 2, pp. 237-250). Valladolid: Junta de Castilla y León-Universidad de Valladolid.

Carrasco Pérez, J. (2015). Crédito judí­o, deuda y morosidad en Navarra: cartas tornadas o quenaces (1329-1349). In R. Córdoba de la Llave, J. L. del Pino y M. Cabrera (Eds.), Estudios en homenaje al profesor Emilio Cabrera (pp. 93-110). Córdoba: Universidad de Córdoba.

Carrasco Pérez, J. (2019). Dinero y deuda: crédito judí­o en las villas navarras del Camino de Santiago, 1266-1413. Pamplona: Liber Ediciones.

Carrera Raya, F. J. (1987). Notas sobre algunos antecedentes iushistóricos de la deuda pública española: de los juros a los vales reales. Cuadernos informativos de derecho histórico público, procesal y de la navegación, 4/5, 603-634.

Carrère, C. (1967). Barcelone, centre économique í l’époque des difficultés, 1380-1462. Parí­s: Mouton et cie., 2 vols. Existe traducción catalana (1977), a cargo de Hermí­nia Grau, Barcelona, 1380-1462. Un centre econí²mic en època de crisi. Barcelona: Curial.

Carrete Parrondo, C. y Moreno Koch, Y. (1995). Cristianos prestamistas a judí­os en la aljama de Ávila (siglo XV). La ciudad de Dios, 208, 421-430.

Carretero Zamora, J. M. y Galán Sánchez, A. (2013). Las polí­ticas del gasto: el servicio del reino, el crédito y la deuda en Castilla, de los Reyes Católicos a Carlos V. In Á. Galán y J. M. Carretero (Eds.), El alimento del Estado y la salud de la Res Publica: Orí­genes, estructura y desarrollo del gasto público en Europa (pp. 473-500). Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.

Carvajal, D. (2013). Crédito privado y deuda en Castilla (1480-1521). Valladolid, tesis doctoral inédita.

Casado, H. (1987). Señores, mercaderes y campesinos. La comarca de Burgos a fines de la Edad Media. Valladolid: Junta de Castilla y León.

Castán Lanaspa, G. (1983). Créditos, deudas y pagos en el área rural castellano-leonesa (siglos XI-XIV). Studia historica. Historia medieval, 1, 67-86.

Castillo Pintado, A. (1963). Los juros de Castilla. Apogeo y fin de un instrumento de crédito. Hispania. Revista española de historia, 23, 43-70.

Castillo Pintado, A. (1970). El mercado del dinero en Castilla a finales del siglo XVI. Anuario de historia económica y social, 3, 91-104.

Cateura, P. (2005). La guerra de Cerdeña y las finanzas municipales: la deuda pública de Mallorca (1355). In R. Narbona (Ed.), La Mediterrí nia de la Corona d’Aragó, segles XIII-XVI & VII Centenari de la Sentència Arbitral de Torrellas, 1304-2004: XVIII Congrés d’Histí²ria de la Corona d'Aragó, València 2004 (pp. 209-224). Valencia: Universidad de Valencia.

Cateura, P. (2008). El rey burlado: deuda pública y fiscalidad en el reino de Mallorca (siglo XV). Anuario de Estudios Medievales, 38, 185-211.

Cateura, P. (2014). Los compradores de deuda pública en el reino de Mallorca (1355-1429). In M. Borrero, J. Carrasco, y R. Peinado (Eds.), Agentes de los sistemas fiscales en Andalucí­a y los reinos hispánicos (siglos XIII-XVII): un modelo comparativo, IV Col. Arca Comunis (pp. 31-42). Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.

Cateura, P. (2015). Els inversors en deute públic al regne de Mallorca (segles XIV-inicis del segle XV): aní lisi prosopogrí fic. In P. Cateura, J. Maí­z, y Ll. Tudela (Eds.), Inversors, banquers i jueus. Les xarxes financeres a la Corona d'Aragó (s. XIV-XV) (pp. 15-38). Palma: Edicions Documenta Balear.

Cervantes Peris, F. J. (1993). La Receptorí­a General del antiguo patrimonio de Marí­a de Luna. La gestión de la deuda censal en unos estados feudales del XV valenciano. Pedralbes, 13/2, 249-254.

Cervantes Peris, F. J. (1996). El antiguo patrimonio de Marí­a de Luna: crédito censal y consolidación feudal (1372-1425). In XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, 1: El poder real en la Corona de Aragón, siglos XIV-XVI (pp. 51-68). Zaragoza: Gobierno de Aragón.

Clavero, B. (1977). Prohibición de la usura y constitución de rentas. Moneda y crédito. Revista de economí­a, 143, 107-131.

Clavero, B. (1985). Usura. del uso económico de la religión en la historia. Madrid: Tecnos.

Clavero, B. (1991). Antidora. Antropologí­a católica de la economí­a moderna. Milán: Giuffrè. Traducción francesa (1996) publicada bajo el tí­tulo La Grí¢ce du Don. Parí­s: Albin Michel.

Collantes de Terán, A. (2019). Albaquí­as, alcances y deudas en la gestión de la hacienda concejil sevi ­llana a fines de la Edad Media. In F. Garnier y A. Jamme (Eds.), Cultures fiscales en Occident du Xe au XVIIe siècle: études offertes í Denis Menjot (pp. 131-142). Toulouse: Presses Universitaires du Midi.

Colombo, O. (2003-06). La negociación en torno a la usura en Castilla, 1258-1405. Economí­a, poder y religión en la Baja Edad Media. Anales de la Universidad de Alicante. Historia medieval, 14, 85-110.

Colombo, O. (2015). ¿Por qué el campesino se endeuda? El significado de la usura medieval (Castilla, s. XV). Sociedades Precapitalistas. Revista de Historia Social, 5/1.

Colombo, O. (2016). Los dueños del dinero. Prestamistas abulenses a mediados del siglo XV. Espacio, Tiempo y Forma 3, 29, 249-277.

Conde Delgado de Molina, R. (1997). Crédito, deuda y banca: las técnicas financieras en la segunda mitad del cuatrocientos. In E. Sarasa y E. Serrano (Eds.), La Corona de Aragón y el Mediterráneo. Siglos XV-XVI (pp. 73-86). Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

Coniglio, G. (1952). L’usura a Lucca ed una Bolla di Niccolí² V del 1452. Rivista di storia della chiesa in Italia, 6, 259-264.

Coryn, H. A. (1945). L’abbaye, centre de crédit médiéval. Revue de la banque, 9, 265-275.

Costa, M. J. B. de A. (1961). Raí­zes do censo consignativo: para a história do crédito medieval português. Coimbra: Atlí¢ntida.

Crespo Álvarez, M. (2002). Judí­os, préstamos y usuras en la Castilla medieval. De Alfonso X a Enrique III. Edad Media. Revista de historia, 5, 179-216.

De Antonio Rubio, M. G. (2004). La juderí­a de Ribadavia y la actividad pecuniaria y prestataria de algunos judí­os gallegos en la Baja Edad Media. In A. Villar (Ed.), El patrimonio hebreo en la España medieval: singladuras del Arca (pp. 217-238). Córdoba: Universidad de Córdoba.

De Antonio Rubio, M. G. (2006). Un contrato de préstamo entre judí­os de Ourense y Portugal. In M. González Jiménez e I. Montes (Eds.), La Pení­nsula Ibérica entre el Mediterráneo y el Atlántico, siglos XIII-XV (pp. 225-232). Cádiz: Sociedad Española de Estudios Medievales.

De Antonio Rubio, M. G. (2016). Préstamos con interés encubierto de cristianos y judí­os en la Galicia del siglo XV. Sefarad, 76, 491-508.

De la Roncière, Ch. M. (1973). Un changeur florentin du Trecento: Lippo di Fede del Sega (1285 env.–1363 env.). Parí­s: SEVPEN.

De Malafosse, J. (1951). Contribution í l'étude du crédit dans le Midi aux Xe et XIe siècles: les suretés réelles. Annales du Midi, 63, 105-148.

Denjean, C. (1998). Le crédit juif dans les campagnes cerdanes de 1260 í 1493. In M. Berthe (Ed.), Endettement paysan et crédit rural dans l’Europe médiévale et moderne. Actes des XVIIes Journées Internationales de l’Abbaye de Flaran (1995) (pp. 185-197). Toulouse: Presses Universitaires du Mirail.

Denjean, C. (2006). Crèdit jueu i usures cristianes a les viles rurals catalanes a la fi del segle XIII: el jueu Issach Biona, el corredor Guillem Franchea i els canvistes de Barcelona: un mercat d’usures i barates a Vilafranca del Penedès a la fi del segle XIII. Revista de dret histí²ric catalí , 6, 259-283.

Denjean, C. (2009). Les sources de l’histoire du crédit juif en Catalogne. In F. Sabaté y C. Denjean (Eds.), Cristianos y judí­os en contacto en la Edad Media: polémica, conversión, dinero y conviven ­cia (pp. 291-311). Lleida: Milenio.

Denjean, C. (2010). Réseaux relationnels des prêteurs juifs de Cerdagne et de Roussillon, 1260-1420. In D. Coulon, Ch. Picard, y D. Valérian (Eds.), Espaces et réseaux en Méditer ­ranée, VIe-XVIe siècle. 2: La formation des réseaux (pp. 255-274). Parí­s: Éditions Bouchène.

Denjean, C. (2011). La loi du lucre: l’usure en procès dans la Couronne d’Aragon í la fin du Moyen í‚ge, Madrid: Casa de Velázquez.

Denjean, C. (2017). Crédit et usure. Juifs et chré ­tiens face í l’incertitude sur les marchés en Catalogne í la fin du Moyen í‚ge. In G. Castelnuovo y S. Victor (Eds.), L’histoire í la source: acter, compter, enregistrer (Catalogne, Savoie, Italie, XIIe-XVe siècle): mélanges offerts í Christian Guilleré (pp. 267-282). Chambéry: Université de Savoie.

De Roover, R. (1942). Money, banking and credit in medieval Bruges. The Journal of Economic History, 2, 52-65.

De Roover, R. (1964). Les doctrines économiques des scolastiques: í propos du traité sur l’usure d’Alexandre Lombard. Revue d’histoire ecclésiastique, 59, 854-866.

Des Marez, G. (1898). Étude sur la propriété foncière des villes au Moyen í‚ge et spécialement en Flandre. Gante: Engelcke.

Dhondt, J. (1941). Notes d’histoire du crédit. Revue de la banque, 5, 237-244.

Doucet, R. (1934). Finances municipales et crédit public í Lyon au XVIe siècle. Revue d’histoire économique et sociale, 22, 19-66, 283-360.

Dubled, H. (1955). Aspects de la vie économique de Strasbourg aux XIIIe et XIVe siècle: Baux et rentes. Introduction í l’histoire économique des institutions religieuses. Archives de l’Église d’Alsace, 6, 23-56.

Dufourcq, Ch.-E. y Gautier-Dalché, J. (1983). Historia económica y social de la España cristiana en la Edad Media. Barcelona: El Albir.

Epstein, S. R. (2009). Libertad y crecimiento. El desarrollo de los estados y de los mercados en Europa, 1300-1750. Valencia: PUV.

Feliu Montfort, G. (2007). Mercaders-banquers barcelonins: l’endeutament de la monarquia i la fallida de la taula de canvi de Pere des Caus i Andreu d'Olivella el 1381. Barcelona. Quaderns d’histí²ria, 13, 197-210.

Feliu Montfort, G. (2016). Els primers llibres de la Taula de Canvi de Barcelona. Barcelona.

Ferní ndez Cuadrench, J. (1998). Crédit juif et solidarité villageoise dans les campagnes barcelonaises au XIIIe siècle. M. Berthe (Ed.), Endettement paysan et crédit rural dans l’Europe médiévale et moderne. Actes des XVIIes Journées Internationales de l’Abbaye de Flaran (1995) (pp. 169-183). Toulouse: Presses Universitaires du Mirail.

Fournial, E. (1963). L’indexation des créances et des rentes au XIVe siècle. Le Moyen í‚ge, 69, 583-596.

Franco Silva, A. (1982). La herencia patrimonial del gran cardenal de España D. Pedro González de Mendoza. Historia. Instituciones. Documentos, 9, 453-491.

Franco Silva, A. (1992). Las baroní­as valencianas del Gran Cardenal de España, D. Pedro González de Mendoza. In Lluí­s de Santí ngel i el seu temps (pp. 217-227). Valencia: Ajuntament de València.

Furió, A. (1993). Diners i crèdit: els jueus d’Alzira en la segona meitat del segle XIV. Revista d’histí²ria medieval, 4, 127-160.

Furió, A. (1993). Crédito y endeudamiento: el censal en la sociedad rural valenciana (siglos XIV-XV). In E. Sarasa y E. Serrano (Eds.), Señorí­o y feudalismo en la Pení­nsula Ibérica: Ss. XII-XIX (t. 1, pp. 501-534). Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

Furió, A. (Ed.) (1996). La gènesi de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV), núm. 7 de la Revista d’histí²ria medieval.

Furió, A. (1997). Senyors i senyories al Paí­s Valencií al final de l’Edat Mitjana. Revista d’Histí²ria Medieval, 8, 109-151.

Furió, A. (1998). Endettement paysan et crédit dans la Péninsule Ibérique au Bas Moyen í‚ge. In M. (Ed.), Endettement paysan et crédit rural dans l’Europe médiévale et moderne. Actes des XVIIes Journées Internationales de l’Abbaye de Flaran (1995) (pp. 139-167). Toulouse: Presses Universitaires du Mirail.

Furió, A. (1999). Deuda pública e intereses privados. Finanzas y fiscalidad municipales en la Corona de Aragón. Edad Media. Revista de historia, 2, 35-80.

Furió, A. (2002a). Les dépenses de la métropole valencienne (XIVe-XVe siècles). In D. Menjot y M. Sánchez Martí­nez (Eds.), La fiscalité des villes au Moyen í‚ge (Occident méditerranéen). 3: La redistribution de l'impí´t (pp. 193-202). Toulouse: Privat.

Furió, A. (2002b). La dette dans les dépenses municipales. In D. Menjot y M. Sánchez Martí­nez (Eds.), La fiscalité des villes au Moyen í‚ge (Occident méditerranéen). 3: La redistribution de l'impí´t (pp. 321-350). Toulouse: Privat.

Furió, A. (2004). El mercado de la tierra en la Valencia de los siglos XIII-XV. Crédito, endeudamiento y compraventa de parcelas. In S. Cavaciocchi (Ed.), Il mercato della terra, sec. XIII-XVIII (XXXV Settimana di Studi de l’Istituto Datini, Prato 2003) (pp. 797-812). Florencia: Le Monnier.

Furió, A. (2005a). Impí´t et dette publique. Système fiscal et stratégies financières í Valence í la fin du Moyen í‚ge. In D. Menjot, A. Rigaudière y M. Sánchez Martí­nez (Eds.), L’Impí´t dans les villes de l’Occident méditerranéen (pp. 39-62). Parí­s: Comité pour l’histoire économique et financière de la France.

Furió, A. (2005b). Le crédit dans les registres notariaux de la région de Valence au bas Moyen í‚ge. Mélanges de l’École française de Rome. Moyen í‚ge, 117, 407-440.

Furió, A. (2006). Crédit, endettement et justice: préteurs et débiteurs devant le juge dans le royaume de Valence (XIIIe-XVe siècle). In J. Mayade-Claustre (Ed.), La dette et le juge. Juridiction gracieuse et juridiction contentieuse du XIIIe au XVe siècle (pp. 19-54). Parí­s: Éditions de la Sorbonne.

Furió, A. (2015). Estados, mercados y crecimiento económico (S. R. Epstein en el recuerdo). In Estados y mercados financieros en el Occidente cristiano (siglos XIII-XVI). XLI Semana de Estudios Medievales (Estella, 2014) (pp. 55-81). Pamplona: Gobierno de Navarra.

Furió, A. (2018). El deute públic municipal al Regne de València en la Baixa Edat Mitjana: un assaig de quantificació. In D. Igual y G. Navarro (Eds.), El Paí­s Valenciano en la Baja Edad Media. Estudios dedicados al profesor Paulino Iradiel (pp. 71-136). Valencia: PUV.

Furió, A. (2019). Los efectos del endeudamiento público en los paí­ses de la Corona de Aragón. In A. Jamme y P. Verdés (Eds.), Los orí­genes de la deuda publica en Europa (siglos XIII-XVII) (actas en prensa).

Furió, A. (2020). Deuda municipal, deuda del reino y deuda del rey. Los diferentes niveles de la deuda pública en la Corona de Aragón: el caso del reino de Valencia. In A. Jamme y P. Verdés (Eds.), Los orí­genes de la deuda publica en Europa (siglos XIII-XVII) (actas en prensa).

Furió, A. (en prensa). Rents Instead of Land. Credit and Peasant Indebtedness in late medieval Mediterranean Iberia: the kingdom of Valencia. Continuity and Change.

Furió, A., Garcí­a Marsilla, J. V., Mira Jódar, A. J., Vercher, S., y Viciano, P. (1993). Endeutament i morositat en una comunitat rural. El censal a Sueca a finals del segle XV. In Actes de la V Assemblea d’Histí²ria de la Ribera (Almussafes 1988) (pp. 119-165). Almussafes: Ajuntament d’Almussafes.

Furió, A. y Garcí­a Marsilla, J. V. (2014). Espèces et créances en circulation: monnaie métallique et crédit comme monnaie dans le royaume de Valence vers 1300. In M. Bourin, F. Menant y Ll. To Figueras (Eds.), Dynamiques du monde rural dans la conjoncture de 1300: échanges, prélèvements et consommation en Méditerranée occidentale (pp. 493-532). Roma: École française de Rome.

Furió, A. y Garcí­a Marsilla, J. V. (2018). La deuda pública en la Corona de Aragón: instancias de poder (municipal, real y del reino), cronologí­a y magnitudes. In A. Jamme y P. Verdés (Eds.), Los orí­genes de la deuda publica en Europa (siglos XIII-XVII) (actas en prensa).

Fryde, E. B. (1949 y 1950). Materials for the study of Edward III’s credit operations, 1327-1348. Bulletin of the Institute of Historical Research, 22, 105-138, y 23, 1-30.

Fryde, M. F. (1964). Studies in the history of public credit of German principalities and towns in the Middle Ages. Studies in Medieval and Renaissance history, 1, 223-292.

Gálvez Gambero, F. (2019). Endeudamiento y financiación de la Corona de Castilla en época Trastá ­mara (ca. 1387-1504). Universidad de Málaga, tesis doctoral inédita.

Garcí­a, A. (1982). El préstamo judí­o en la Huerta de Valencia durante el siglo XIV. Annals de l’IDECO, 1, 181-223.

Garcí­a Cárcel, R. (1975). Las Germaní­as de Valencia. Barcelona: Pení­nsula.

Garcí­a Cárcel, R. (1976). Los censales y su repercusión en las Gerrnaní­as. I Congreso de Historia del Paí­s Valenciano (t. III, pp. 133-142). Valencia: Universidad de Valencia.

Garcí­a Cárcel, R. (1 de marzo de 1988). Los banqueros de Carande. El Paí­s.

Garcí­a de Valdeavellano, L. (1973). El ‘renovo’. Notas y documentos sobre los préstamos usurarios en el reino astur-leonés (siglos X-XI). Cuadernos de Historia de España, LVII-LVIII, 408-448.

Garcí­a Marsilla, J. V. (1995). Crédito y banca en el Mediterráneo medieval: la quiebra del cambista valenciano Francesc de Pals. Anuario de Estudios Medievales, 25, 127-150.

Garcí­a Marsilla, J. V. (2002). Vivir a crédito en la Valencia medieval: de los orí­genes del sistema censal al endeudamiento del municipio. Valencia: PUV.

Garcia-Oliver, F. (2018). Memí²ria fiscal i escalada del deute en una vila valenciana medieval: Gandia a través dels seus comptes. In D. Igual y G. Navarro (Eds.), El Paí­s Valenciano en la Baja Edad Media. Estudios dedicados al profesor Paulino Iradiel (pp. 211-232). Valencia: PUV.

Garcia-Oliver, F. (1997). El censal en el senyoriu: Valldigna (1393-1530). Revista d’histí²ria medieval, 8, 153-173.

Garcí­a Sanz, A. (1955-57). Precedentes de la letra de cambio en la Curia Fumada. Ausa, 2, 533-540.

Garcí­a Sanz, A. (1957). La Banca en los siglos XIII y XIV según el Aureum Opus. Boletí­n de la Sociedad Castellonense de Cultura, 33, 201-205.

Garcí­a Sanz, A. (1958-60). Un contrato de ‘commenda’ de 1221. Ausa, 3,166-172.

Garcí­a Sanz, A. (1958-60). Tipos ausetanos de la ‘commenda’ en el siglo XIII. Ausa, 3, 284-293.

Garcí­a Sanz, A. (1961-63). Los intereses en los préstamos de los judí­os de Vich durante la primera mitad del siglo XIV. Ausa, 4, 247-251.

Garcí­a Sanz, A. (1961). El censal. Boletí­n de la Sociedad Castellonense de Cultura, 37, 281-310.

Garcí­a Sanz, A. (1988). El violari. In Homenatge al Dr. Sebastií Garcí­a Martí­nez (t. I, pp. 179-188). Valencia: Universitat de València.

Génestal, R. (1901). Rí´le des monastères comme établissements de crédit: étudié en Normandie du XIe í la fin du XIIIe siècle. Parí­s: Arthur Rousseau, éditeur.

Gessler, J. (1928). Études d’histoire financière. I. Les rentes hasseltoises. Bulletin de l’Institut Archéologique Liégeois, 52, 163-181.

Giammanco, R. (1959). La dottrina scolastica dell’usura. Nuova Rivista Storica, 63, 122-126.

Gómez Álvarez, J. U. (1977). El censo redimible y al quitar: un mecanismo real de transferencia de la propiedad. Estudis, 6, 5-25.

González Ferrando, J. M. (2012). La idea de usura en la España del siglo XVI: consideración especial de los cambios, juros y asientos. Pecunia, 15, 1-57.

Grice-Hutchinson, M. (1982). El pensamiento económico en España (1177-1740), Barcelona: Crí­tica. La edición original en inglés, Early Economic Thought in Spain, 1177-1740, es de 1978.

Grunzweig, A. (1962). La garantie du crédit non-commercial dans la région de Paris au temps de Philippe le Bel. In Studi in onore di Amintore Fanfani (t. 2, pp. 527-545). Milán: A. Giuffrè editore.

Guerrieri, G. (1900). Gli ebrei a Brindisi ed a Lecce 1409-1497. Contributo alla storia dell’usura nell’Italia meridionale. Turí­n: F.lli Bocca.

Hernández Minano, J. de D. (1994-95). La condena de la usura y el comercio marí­timo en los Emblemas Morales de S. de Covarrubias y en el sermonario cristiano de su época. Norba-arte, 14/15, 81-92.

Hernando, J. (1981). Realidades socioeconómicas en el Libro de las confesiones de Martí­n Pérez: usura, justo precio y profesión. Acta historica et archaeologica mediaevalia, 2, 93-106.

Hernando, J. (1982-83). El problema del crèdit i la moral a Catalunya (segle XIV). In La societat barcelonina a la Baixa Edat Mitjana (pp. 113-136). Barcelona: Universitat de Barcelona.

Hernando, J. (1983). Una obra desconeguda de Francesc Eiximenis: El Tractat d’usura. Acta histórica et archaeologica mediaevalia, 4, 129-148.

Hernando, J. (1984). El Tractat d’Usura de Francesc Eiximenis. Analecta Sacra Tarraconensia, 57/58, 5-100.

Hernando, J. (1989a). El tractat de Ramon Saera sobre la il ·licitud del contracte de venda de violaris. Arxiu de textos catalans antics, 7/8, 241-253.

Hernando, J. (1989b). Quaestio disputatas de licitudine contractus emptionis et venditionis censualis cum contidione revenditionis: Un tratado sobre la licitud del contrato de compra-venta de rentas personales y redimibles. Bernat de Puigcercós, O.P. (siglo XIV). Acta historica et archaeologica mediaevalia, 10, 9-87.

Hernando, J. (1992). El contracte de venda de rendes perpètues i vitalí­cies (censals morts i violaris), personals i redimibles (amb carta de grí cia): el tractat d'autor aní²nim Pulchriores allegationes super contractibus censualium (segle XIV) - edició i estudi del text. Arxiu de textos catalans antics, 11, 137-179.

Hernando, J. (2000). De la usura al interés, crédito y ética en la baja Edad Media. In Aragón en la Edad Media. Sociedad, culturas e ideologí­as en la España bajomedieval (pp. 55-74). Zaragoza: Universidad de Zaragoza.

Hernando, J. (2007). Les controvèrsies teolí²giques sobre la licitud del crèdit a llarg termini. Barcelona. Quaderns d’histí²ria, 13, 213-238.

Herrera Bravo, R. (1987). La doctrina de la usura en la tradición romano-canónica europea. In J. Adame Goddard (Dir.), Estudios de derecho romano en honor de Álvaro D’Ors (pp. 451-482). Pamplona: Universidad de Navarra-EUNSA.

Hinojosa Montalvo, J. R. (1985). El préstamo judí­o en la ciudad de Valencia en la segunda mitad del siglo XIV. Sefarad, 45, 315-339.

Hinojosa Montalvo, J. R. (2009). El crédito judí­o en la Valencia medieval. In F. Sabaté y C. Denjean (Eds.), Cristianos y judí­os en contacto en la Edad Media: polémica, conversión, dinero y conviven ­cia (pp. 205-264). Lleida: Milenio.

Hurtado Quero, M. (1987). Judí­os de í†greda: estudio de una familia de prestamistas a mediados del siglo XIV. Celtiberia, 37, 155-160.

Igual Luis, D. (2000). Los agentes de la banca internacional: cambistas y mercaderes en Valencia. Revista d’histí²ria medieval, 11, 105-138.

Igual Luis, D. (2003). La banca extranjera en la Corona de Aragón a finales de la Edad Media. In S. Claramunt (Ed.), El món urbí a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta (XVII Congrés d’Histí²ria de la Corona d’Aragó. Barcelona. Poblet. Lleida, 2000) (pp. 401-418). Barcelona: Universitat de Barcelona.

Igual Luis, D. (2014a). La circulación de capitales. El mundo financiero europeo en la Baja Edad Media. In F. Sabaté y M. Pedrol (Eds.), El mercat: un món de contactes i intercanvis: (Balaguer 2011) (pp. 201-226). Lleida: Pagès.

Igual Luis, D. (2014b). Letras de cambio de Cagliari a Valencia (1481-1499). Archivio Storico Sardo, 49, 207-306.

Igual Luis, D. (2016). Los Pintor, cambistas valencia ­nos (1473-1488): una aproximación al significado de los rasgos infor ­males de la economí­a. In P. Iradiel, G. Navarro, D. Igual, y C. Villanueva (Eds.), Identidades urbanas Corona de Aragón-Italia: redes económicas, estructuras institucionales, funciones polí­ticas (siglos XIV-XV) (pp. 75-92). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Igual Luis, D. (2018). Valencia, mercado de capitales: un ejemplo de giros dinerarios entre 1490 y 1492, relacio ­nados con Cerdeña. In D. Igual y G. Navarro (Eds.), El Paí­s Valenciano en la Baja Edad Media. Estudios dedicados al profesor Paulino Iradiel (pp. 211-232). Valencia: PUV.

Jover, G. (1995). Endeutament, desigualtat i despossessió pagesa. El cas de la parrí²quia de Petra 1443-1524 (Mallorca). Recerques, 33, 9-32.

Jover, G. (1997). Societat rural i desenvolupament econí²mic a Mallorca: feudalisme, latifundi i pagesia, 1500-1800. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Ladero Quesada, M. A. (1990-1991). Crédito y comercio de dinero en la Castilla medieval. Acta Historica et Archeologica Medievalia, 11-12, 145-159.

Ladero Quesada, M. A. (1975). Un préstamo de los judí­os de Segovia y Ávila para la guerra de Granada, en el año 1483. Sefarad, 35, 151-157.

Lafuente, M. (2019). La deuda pública en el municipio de Zara ­go ­za en la Baja Edad Media: el concejo de la ciudad y la corporación de propietarios de La Almozara. In P. Cateura y Ll. Tudela (Eds.), La crisi baixmedieval a la Corona d’Aragó (1350-1450) (pp. 213-231). Palma: Illa edicions.

Laliena, C. y Iranzo, M. T. (2016). Mercado de crédito, deuda censal y señorí­os en la Corona de Aragón (siglo XV). In C. Laliena y M. Lafuente (Eds.), Consumo, comercio y transformaciones culturales en la Baja Edad Media: Aragón, siglos XIV-XV (pp. 233-264). Zaragoza: Universidad de Zaragoza.

Laliena, C. (2014). Crisis tempranas de la deuda municipal en el Bajo Aragón: Monroyo, 1346. In J. Á. Sesma y C. Laliena (Eds.), De la escritura a la historia (Aragón, siglos XIII-XV) (pp. 147-173). Zaragoza: Universidad de Zaragoza-CEMA.

Lapeyre, H. (1949). Les finances de Charles Quint. Annales, 4, 457-462. En realidad una reseña del libro de Carande, con quien publicarí­a más tarde un artí­culo conjunto sobre las relaciones comerciales en el Mediterráneo

Lapeyre, H. (1950). Doctrina y práctica bancaria en la Edad Media. Anales de Economí­a, 10, 181-197.

Lapeyre, H (1955). Los orí­genes del endoso de letras de cambio en España. Moneda y crédito. Revista de economí­a, 52, 3-19.

Lapeyre, H. (1961). Alphonse V et ses banquiers. Le Moyen í‚ge, 67, 93-136.

Lapeyre, H. (1968). Contribution í l’histoire de la lettre de change en Espagne du XIVe au XVIIIe siècle. Anuario de historia económica y social, 1, 107-126.

Lapeyre, H. (1969). Une lettre de change castillane au début du XVe siècle. Revue internationale de l’histoire de la banque, 2, 245-246.

Lapeyre, H. (1973). La Taula de Canvis dans le cadre de l’histoire générale de la Banque. In Primer Congreso de Historia del Paí­s Valenciano (t. 1, pp. 175-186). Valencia: Universidad de Valencia.

Lara Izquierdo, P. (1983). Fórmulas credi ­ticias medievales en Aragón: Zaragoza, centro de orientación crediticia (1457-1486). Jerónimo Zurita, cuadernos de historia, 45/46, 7-90.

Le Bras, G. (1923-1946). Art. Usure. La doctrine ecclésiastique de l’usure í l’époque classique (XIIe-XVe). In J. M. Vacant (Dir.), Dictionnaire de théologie catholique (pp. 2-336-2.372). Parí­s: Letouzey et Ané.

Lefebvre, Ch. (1914). Observations sur les rentes perpétuelles dans l’ancien droit français. Nouvelle revue historique de droit français et étranger, 38, 105-135, 184-229.

Legras, H. (1911). Le bourgage de Caen. Tenure í cens et tenure í rente (XIe-XVe siècles). Parí­s: Arthur Rousseau, éditeur.

Lionti, F. (1884). Le usure presso gli ebrei. Archivio Storico Siciliano, 9, 195-212.

Llop Catalá, M. (1988). Observaciones socioeconómicas en la predicación de san Vicente Ferrer. Escritos del Vedat, 18, 201-240.

Llop Catalá, M. (1995). San Vicente Ferrer y los aspectos socioeconómicos del mundo medieval, Valencia: Ayuntamiento de Valencia.

Llop i Jordana, I. (1998). L’economia dels jueus de Vic al segle XV a través del préstec: el Liber Judeorum, 1341-1354. Barcelona: Universitat de Barcelona.

López Elum, P. (1971). Datos sobre la usura en Navarra en los comienzos del siglo XV. Prí­ncipe de Viana, 32, 257-262.

López Rodrí­guez, C. (2005). Nobleza y poder polí­tico en el Reino de Valencia (1416-1446). Valencia: PUV.

Luzzatto, G. (1958), Tassi d’interesse e usura a Venezia nei secoli XIII-XV. In Miscellanea in onore di Roberto Cessi (t. I, pp. 191-202). Roma: Edizioni di Storia e Letteratura.

McCloskey, D. N. (2013). The poverty of Boldizzoni. Resurrecting the German Historical School. Investigaciones de Historia Económica, 9/1, 2-6, que alude al subtí­tulo de la edición inglesa del libro de Boldizzoni: Resurrecting Economic History.

McLaughlin, T. P. (1939-40). The teaching of the canonists on usury. Mediaeval Studies, 1, 81-147, y 2, 1-22.

Maí­z Chacón, J. (2009). Els mètodes crediticis jueus a la Mallorca medieval. In P. Cateura (Ed.), El crèdit i el sistema financer del Regne de Mallorca (segles XIV-XV) (pp. 147-164). Palma: Universitat de les Illes Balears-Consell Insular de Mallorca.

Martí­ Arau, A. (2010). Governar el deute en temps de crisi: Castelló d’Empúries (1386-1421). Anuario de Estudios Medievales, 40, 129-179.

Martí­ Arau, A. (2013). Origen y evolución de la deuda a largo plazo en una villa señorial catalana: Castelló d’Empúries (1344-1381). In C. Villanueva, D. A. Reinaldos, J. Maí­z e I. Calderón (Eds.), Actas VI Simposio de Jóvenes Medievalistas (Lorca, 2012) (pp. 65-78). Murcia: Editum-SEEM.

Martí­ Arau, A. (2018).Pagar el deute propi i el del General: el cas de Castelló d’Empúries (1371-1372). Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixme ­dieval: estudis dedicats a Manuel Sánchez Martí­nez (pp. 321-366). Madrid: CSIC.

Mas, A. (2008). Endeutament pagès i alienació de la terra a Mallorca durant la segona meitat del segle XV: l’exemple del terme de Maria de la Salut. Boletí­n de la Sociedad Arqueológica Luliana, 64, 89-112.

Matés Barco, J. M. y Tirapu Martí­nez, D. (1993). Crédito y usura en la legislación medieval: Los judí­os de Navarra en los siglos XIII y XIV. Ius canonicum, 65, 379-396.

Mateu Boada, E. (2001). Aproximació als préstecs jueus de Tortosa: la figura de Bafaya Aquiva (segle XIV). Recerca, 5, 121-140.

Matilla Tascón, A. (1952). Declarato ­rias de los Reyes Católicos sobre reducción de juros y otras mercedes, Madrid: Servicio de Estudios de la Inspección General del Ministerio de Hacienda.

Mayol Llompart, A. (2009). De l’origen del deute públic a la crisi financera. Alcúdia i les estratègies iní²qües de reducció del deute (1350-1460). In Pau Cateura (Ed.), El crèdit i el sistema financer del Regne de Mallorca: (segles XIV-XV) (pp. 41-64). Palma: Universitat de les Illes Balears-Consell Insular de Mallorca.

Mayol Llompart, A. (2015). El crèdit privat a Pollença baix el sedí s de la cúria reial (1350-1399). In P. Cateura, J. Maí­z y Ll. Tudela (Eds.), Inversors, banquers i jueus. Les xarxes financeres a la Corona d'Aragó (s. XIV-XV) (pp. 81-108). Palma: Edicions Documenta Balear.

Mercader, A. y Cateura, P. (2015). La ‘Taula de Canvi municipal’ entre 1401 y 1405 (en el reino de Mallorca). In P. Cateura, J. Maí­z y Ll. Tudela (Eds.), Inversors, banquers i jueus. Les xarxes financeres a la Corona d'Aragó (s. XIV-XV) (pp. 121-136). Palma: Edicions Documenta Balear.

Miquel, L. (2019). La estructura del primer banco público de Europa: la Taula de Canvi de Barcelona (siglo XV). Medievalismo, 29, 297-321.

Mira Jódar, A. J. (1993). Els diners dels jueus: activitats econí²miques d’una famí­lia hebrea al món rural valencií . Revista d’histí²ria medieval, 4, 101-126.

Mira Jódar, A. J. (1997). Las finanzas del municipio: gestión económica y poder local; Sueca (s. XV-XVI). Valencia: Diputació de València.

Miranda Garcí­a, F. (2000). La familia Bergerac y el crédito rural navarro en el siglo XIV. Revista de la CECEL, 1, 105-120.

Moeder, M. (1953). Rentes et prêts í Mulhouse au Moyen í‚ge. Revue d’Alsace, 92, 133-138.

Morelló, J. (2001). Fiscalitat i deute públic en dues viles del Camp de Tarragona: Reus i Valls, segles XIV-XV. Barcelona: CSIC.

Morelló, J. (2002). El deute exterior mallorquí­. Els creditors catalans a partir de l’estudi d’un capbreu de censals del segon quart del segle XV. Mayurqa, 28, 249-270.

Morelló, J. (2007). Els creditors barcelonins i la gestió del deute públic de Mallorca. Barcelona. Quaderns d’histí²ria, 13, 313-350.

Morelló, J. (2009). El deute municipal a Eivissa. In P. Cateura (Ed.), El crèdit i el sistema financer del Regne de Mallorca (segles XIV-XV) (pp. 79-100). Palma: Universitat de les Illes Balears-Consell Insular de Mallorca.

Morro Veny, G. (2006). Fiscalitat i deute públic en el regne de Mallorca (1385-1405). In P. Cateura (Ed.), Comprar, vendre i pagar al rei: els impostos indirectes al Regne de Mallorca, (segles XIV-XV); Palma de Mallorca, 2005 (pp. 45-70). Palma: El Tall.

Muntané Santiveri, J. X. (2013). El testament i l’inventari d'Astruc Iossef, jueu prestamista de Manresa (1391), seguits d’un inventari i un testament menors. Miscelánea judaica catalana, 5, 101-133.

Muntané Santiveri, J. X. (2016). Acords fiscals de prestadors jueus forasters en el Liber secretariorum aliame judeorum Minorise (Manresa, 1343-1346). Sefarad, 76, 251-288.

Muntaner Alsina, C. (2013). Crédito y endeudamiento vecinal en la Cataluña litoral (s. XIV): el caso de Sitges, una pequeña villa señorial. In C. Villanueva et al. (Eds.), Actas V Simposio de Jóvenes Medievalistas (pp. 155-167). Murcia: Editum-SEEM.

Muñoz Pomer, M. R. (1987). Orí­genes de la Generali ­dad Valenciana. Valencia: Generalitat Valenciana.

Muñoz Pomer, M. R. (2013). La consolidación de la Generalidad valenciana: élites y deuda pública. In I. Falcón (Ed.), El compromiso de Caspe (1492), cambios dinásticos y constitucionalismo en la Corona de Aragón (pp. 560-569). Zaragoza: Diputación General de Aragón.

Navarro Gómez, R. (2009). Règim jurí­dic del deute públic en el regne de Mallorca (segles XIV-XV). In P. Cateura (Ed.), El crèdit i el sistema financer del Regne de Mallorca: (segles XIV-XV) (pp. 171-183). Palma: Universitat de les Illes Balears-Consell Insular de Mallorca.

Navarro, G. e Igual, D. (2001). Mercaderes-banqueros en tiempos de Alfonso el Magnánimo. In XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona (t. 1, pp. 949-967). Nápoles: Paparo edizioni.

Navarro, G. e Igual, D. (2002). La tesorerí­a general y los banqueros de Alfonso V el Magnánimo. Castellón: Sociedad Castellonense de Cultura.

Necoechea, R. C. (1989). Retirement made easy: Annuities in Medieval England. Los Ángeles: University of California.

Nelson, B. N. (1949). Blancardo (the jew?) of Genoa and the restitution of usury in medieval Italy. In Studi in onore di Gino Luzzatto (t. I, pp. 96-116). Milán: A. Giuffrè.

Magdalena Nom de Déu, J. R. (1988). Judí­os y cristianos ante la ‘Cort del Justí­cia’ de Castellón. Castellón: Diputació de Castelló.

Magdalena Nom de Déu, J. R. (1977). Juramentos de prestamistas y corredores judí­os en Castellón de la Plana (1441-1488). Anuario de filologí­a, 3, 215-223.

Magdalena Nom de Déu, J. R., Casanovas Miró, J., Castells, M. y Garcí­a, S. (1990). Libro de cuentas de un prestamista judí­o gerundense del siglo XIV. Barcelona: Universidad de Barcelona.

Noonan, J. T. (1957). The Scholastic Analysis of Usury, Cambridge, Mass.: Harvard University Press.

Olaso, V. (1987). L’endeutament censal a la vila de Gandia durant la Baixa Edat Mitjana. Ullal, 11, 51-64.

Oliveira Campos, R. (1952). Uma interpretação institucional das leis medievais da usura. Revista brasileira de economia, 6, 105-131.

Ortega Cervigón, J. I. (2010). La reducción de juros de 1480 de los Reyes Católicos y la nobleza conquense. En la España medieval, 33, 131-140.

Ortí­, P. (2009). La deuda pública municipal en una pequeña ciudad del nordeste catalán: Sant Feliu de Guí­xols durante la segunda mitad del siglo XIV. In M. Sánchez (Ed.), La deuda pública en la Cataluña bajomedieval (pp. 101-152). Madrid: CSIC.

Ourliac, P. (1960). La théorie canonique des rentes au début du XVe siècle. In Études histo ­riques í la mémoire de Noí«l Didier (pp. 231-243). Parí­s: Éditions Montchrestien.

Pacaut, M. (1963). Saint Bernardin de Sienne et l’usure. Le Moyen í‚ge, 69, 743-752.

Padrós, J. A. (1997). Els masos i el crèdit. Moments de l’endeutament a la vall d’en Bas (segle XVI). Recerques, 35, 7-25.

Palou Santandreu, J. (2000). El problema del deute públic i l’enfortiment del poder reial. Mayurqa, 26, 197-208.

Pardos Martí­nez, J. A. (1984). Hacienda municipal y constitución de rentas: ‘censos’ y deuda del concejo de Burgos, 1476-1510 ca. Anuario de Historia del Derecho Español, 54, 599-612.

Pastor Zapata, J. L. (1984). Censales y propiedad feudal. El Real de Gandí­a: 1407-1550. En la España medieval, 5, 735-766.

Pastor Zapata, J. L. (1992). Gandia en la Baixa Edat Mitjana: La vila i el senyoriu dels Borja. Gandia: CEIC Alfons el Vell.

Pastor Zapata, J. L. (1997). Patrimonio y endeudamiento de la nobleza valenciana en el siglo XV: los Ladró y su señorí­o de Thoris. In M. I. Loring Garcí­a (Ed.), Historia social, pensamiento historiográfico y Edad Media: homenaje al prof. Abilio Barbero de Aguilera (pp. 431-447). Madrid: Ediciones del Orto.

Pastor Zapata, J. L. (2000). Els Borja, ducs de Gandia: implantació d’un llinatge i construcció d’un espai senyorial en el trí nsit del segle XV al XVI. In Sucre & Borja. La canyamel dels Ducs. Del trapig a la taula (pp. 169-200). Gandia: CEIC Alfons el Vell.

Pastor Zapata, J. L. (2010-11). Duques y barones: el patrimonio señorial de los Borja más allá de Gandí­a a fines del siglo XV. Revista Borja, 3, 19-46.

Pereira Iglesias, J. L. (2001). Valoraciones doctrinales sobre crédito, usura y moral de cambios en tiempos de Carlos V. In J. L. Castellano (Ed.), Carlos V: europeí­smo y universalidad (t. 4, pp. 499-538). Madrid: Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V.

Pereira Iglesias, J. L. (1995). El préstamo hipotecario en el Antiguo Régimen. Los censos al quitar. Cádiz: Universidad de Cádiz.

Peset, M. (1982). Dos ensayos sobre la historia de la propiedad de la tierra. Madrid: Editoriales de Derecho Reunidas.

Petot, P. (1928). La constitution de rente aux XIIe et XIIIe siècles dans les pays coutumiers. Dijon: Publications de l’Université de Dijon.

Picazo Muntaner, A. (2007). Els conversos de Ma ­llorca i els censals a particulars; cí²mputs, grups financers i distribució. Randa, 59, 37-44.

Piles Ros, L. (1984) Situación económica de Valencia a comienzos del siglo XIV a través de los préstamos judaicos. In La societí mediterranea all'epoca del Vespro. 11 Congresso di Storia della Corona d’Aragona (t. 4, pp. 63-88). Palermo: Accademia di Scienze, Lettere e Arti.

Platelle, H. (1966). Les rentes viagères et le problème de l’endettement í Saint-Amand au XVe siècle. Tijdschrift voor rechts ­geschiedenis, 34, 329-374.

Poirrier, Ph. (Ed.) (2012). La historia cultural: ¿un giro historiográfico mundial? Valencia: PUV.

Pons Alí²s, V. (1995). El señorí­o de Sumací rcer en la Baja Edad Media. De mudéjares a moriscos. Sumací rcer: Associació d'Amics de l'Ermita de Sumací rcer.

Postan, M. M. (1927-1928). Credit in medieval trade. The Economic History Review, 1, 234-261.

Rabinowitz, J. J. (1944). Some remarks on the evasion of the usury laws in the Middle Ages. The Harvard theological review, 37, 49-59.

Ramia de Cap, R. (1948). Notas sobre el crédito en España en la baja Edad Media. Anales de Economí­a, 8, 329-353.

Rebouis, H.-E. (1881). Essai sur l’origine et le développement du crédit, du change et de l’assurance avant le XVe siècle. Parí­s: Positions des thèses de l’École des Chartes.

Reixach, A. (2018). Finances públiques i mobilitat social a la Cata ­lunya de la Baixa Edat Mitjana: Girona, 1340-1440. Madrid: CSIC.

Reglero de la Fuente, C. M. (2020). Crédito, acreedores y deudores en un pueblo castellano: Castrillo Tejeriego (1334-1335). Anuario de Estudios Medievales, 50, 353-381.

Rich Abad, A. (1991). Els jueus de Barcelona a través del préstec, 1370-1380. In Primer col ·loqui d'histí²ria dels jueus a la Corona d’Aragó (pp. 439-447). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

Riera, J. (1993). Jafudí Alatzar, jueu de València (segle XIV). Revista d’histí²ria medieval, 4, 65-100.

Romano, D. (1988). Prestadores judí­os en los estados hispánicos medievales. Estudios mirandeses, 8, 117-126.

Romano, D. (1996). El estatuto de Huesca (1307) sobre la usura judí­a. In XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, 1: El poder real en la Corona de Aragón, siglos XIV-XVI (t. I, 5, pp. 257-272). Zaragoza: Gobierno de Aragón.

Romano, D. (1994). Los judí­os hispánicos y el préstamo. In D. Assaf (Ed.), Proceedings of the Eleventh World Congress of Jewish Studies (Jerusalem, 1993) (pp. 91-98). Jerusalén: World Union of Jewish Studies.

Roustit, Y. (1954). La consolidation de la dette publique í Barcelone au milieu du XIVe siècle. Estudios de Historia Moderna, IV, 15-156.

Rubio Manuel, D. (2003). El crèdit a llarg termini a Barcelona a la segona meitat del segle XIV: els censals morts i els violaris. Universitat de Barcelona, tesis doctoral inédita.

Rubio Martí­nez, A. (2010). Las cartas declaratorias de Toledo. La reducción de juros y mercedes aplicada a la nobleza y aristocracia gallega. Boletí­n de la Real Academia de la Historia, 207, 95-139.

Ruiz Gómez, F. (1987). Usura judí­a y préstamo eclesiástico; contribución al estudio de los orí­genes del censo al quitar en Castilla. In F. Ruiz Gómez y M. Espada Burgos (Dir.), Encuentros en Sefarad. Actas del congreso internacional “Los judí­os en la historia de España" (pp. 71-102). Ciudad Real: Instituto de Estudios Manchegos.

Ruiz Torres, P. (2002). De la sí­ntesis histórica a la historia de Annales. La influencia francesa en los inicios de la renovación historiográfica española. In La historiografí­a francesa del siglo XX y su acogida en España: coloquio internacional (pp. 83-105). Madrid: Casa de Velázquez.

Sadourny, A. (1971). Les rentes í Rouen au XIIIe siècle. Annales de Normandie, 21, 99-108.

Salvioli, G. (1906). La dottrina dell’usura secondo i canonisti e i civilisti italiani dei secoli XIII e XIV. In Studi giuridici in onore di Carlo Fadda pel XXV anno del suo insegnamento (t. 2, pp. 259-278). Nápo ­les: Luigi Pierro.

Sánchez Martí­nez, M. (2003), Deuda pública, monarquí­a y ciudades en los paí­ses de la Corona de Aragón (siglos XIV y XV). In M. Sánchez Martí­nez (Ed.), Pagar al rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV: (estudios sobre fiscalidad y finanzas reales y urbanas) (pp. 523-562). Barcelona: IMF-CSIC.

Sánchez Martí­nez, M. (2006a), La Corona en los orí­genes del endeudamiento censal de los municipios catalanes (1343-1344). In D. Menjot y M. Sánchez (Eds.), Fiscalidad de Estado y fiscalidad municipal en los reinos hispánicos medievales (pp. 239-274). Madrid: Casa de Velázquez.

Sánchez Martí­nez, M. (2006b). El mundo del crédito en la Corona de Aragón. In A. Pérez y G. Cruz (Eds.), Hijos de Mercurio: banqueros, prestamistas, usureros y transacciones comerciales en el mundo mediterráneo (pp. 343-374). Madrid: Ediciones Clásicas.

Sánchez Martí­nez, M. (2007). Algunas consideraciones sobre el crédito en la Cataluña medieval. Barcelona. Quaderns d’histí²ria, 13, 9-26.

Sánchez Martí­nez, M. (Ed.) (2009a). La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, Madrid: CSIC.

Sánchez Martí­nez, M. (2009b). Las primeras emisiones de deuda pública por la Diputación del General de Cataluña (1365-1369). In M. Sánchez Martí­nez (Ed.), La deuda pública en la Cataluña bajomedieval (pp. 219-258). Madrid: CSIC.

Sánchez Martí­nez, M. (2013). Barcelona, mercado de la deuda pública emitida por la Diputación del General de Cataluña (1371-1374). In M. Sánchez Martí­nez (Ed.), A l’entorn de la Barcelona medieval: estudis dedicats a la Doctora Josefina Mutgé i Vives (pp. 413-442). Barcelona: CSIC.

Sánchez Martí­nez, M. (2019). El parlamento de Vilafranca de 1353: deuda pública, sistema fiscal municipal y vertebración urbana en Cataluña. In M. I. del Val Valdivieso, J. C. Martí­n Cea y D. Carvajal de la Vega (Eds.), Expresiones del poder en la Edad Media: homenaje al profesor Juan Antonio Bonachí­a Hernando (pp. 625-634). Valladolid: Universidad de Valladolid.

Sánchez Martí­nez, M. y Furió, A. (Eds.) (1996). Col ·loqui Corona, municipis i fiscalitat a la baixa edat mitjana. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

Santamarí­a, A. (1972-73). La deuda pública en la parte foránea, al finalizar el siglo XV. Anuario de Estudios Medievales, 8, 259-304.

Sapori, A. (1929). L’usura nel Dugento a Pistoia. Studi Medievali, 2, 208-216.

Sayous, A.-E. (1932). Les opérations des banquiers italiens en Italie et aux foires de Champagne pendant le XIIIe siècle. Revue historique, 170, 1-31.

Sayous, A.-E. (1933). L’origine de la lettre de change: les procédés de crédit et de paiement dans les pays chrétiens de la Méditerranée occidentale entre le milieu du XIIe siècle et celui du XIIIe siècle. Revue historique de droit français et étranger, 12, 60-112.

Sayous, A.-E. (1934a). Note sur l'origine de la lettre de change et les débuts de son emploi í Barcelone (XIVe siècle). Revue historique de droit français et étranger, 13, 315-322.

Sayous, A.-E. (1934b). Le rí´le du capital dans la vie locale et le commerce extérieur de Venise entre 1050 et 1150. Revue belge de philologie et d’histoire, 13, 657-696.

Schnapper, B. (1957). Les rentes au XVIe siècle: histoire d’un instrument de crédit. Parí­s: SEVPEN.

Schnapper, B. (1965). Les rentes chez les théologiens et les canonistes du XIIIe au XVIe siècle. In Études d’histoire du droit canonique dédiées í Gabriel Le Bras (t. 2, pp. 965-995). Parí­s: Sirey.

Sesma Muñoz, J. Á. (1977). La Diputación del Reino de Aragón en la época de Fernando II: (1479 – 1516), Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

Sicard, G. (1965). L’usure en milieu rural: notes sur le bail í cheptel dans la doctrine de la fin du Moyen í‚ge. In Études d'histoire du droit canonique dédiées í Gabriel Le Bras (t. 2, pp. 1.395-1.405). Parí­s: Sirey.

Sobrequés, J. (1973), Contribució econí²mica del municipi de Barcelona a l’empresa de recuperació del regne de Mallorca per Pere el Cerimoniós (1343-1349). In VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón (t. III, pp. 291-302). Valencia: Caja de Ahorros y Monte de Piedad.

Soldevila, X. (2014). Crédito y endeudamiento popular en el Ampurdán (ca 1300-1348). In M. Bourin, F. Menant y Ll. To Figueras (Eds.), Dynamiques du monde rural dans la conjoncture de 1300: échanges, prélèvements et consommation en Méditerranée occidentale (pp. 469-491). Roma: École française de Rome.

Somoza, T. (2014). Las intervenciones de los Reyes Católicos ante el endeudamiento campesino (Ávila, Siglo XV). Anuario del Centro de Estudios Históricos Prof. Carlos S. A. Segreti, 14, 93-108.

Speyer, O. (1883). Die ältesten Credit- und Wechselbanken in Frankfurt am Main 1402 und 1403. Frankfurt: Jaeger.

Stone, L. (1979). The revival of narrative: reflections on a new old history. Past and Present, 85, 74-94.

Stone, L. (1991). History and post-modernism. Past and Present, 131, 217-218.

Taeusch, C. F. (1942). The concept of ‘usury’. Journal of the history of ideas, 3, 291-318.

Tello Hernández, E. (2015). La actividad crediticia de un hospital turolense a través de la compra de censales (1482-1517). Aragón en la Edad Media, 26, 293-320.

Todeschini, G. (1989). La ricchezza degli ebrei: merci e denaro nella riflessione ebraica e nella definizio ­ne cristiana dell’usura alla fine del Medioevo. Spoleto: Centro italiano di studi sull’alto Medioevo.

Todeschini, G. (2004). Ricchezza francescana: dalla povertí volontaria alla societí di mercato, Bolonia: Il Mulino.

Todeschini, G., Quaglioni, D. y Varanini, G. M. (Eds.) (2005). Credito e usura fra teologia, diritto e amminis ­trazione. Linguaggi a confronto (sec. XII-XVI). Roma: École française de Rome.

Torras Serra, M. (1996). El deute de la ciutat de Manresa l’any 1365. In Funcionament de les finances locals al llarg de la histí²ria (Actes del III Congrés Internacional d'Histí²ria Local de Catalunya. Barcelona, 1995) (pp. 199-204). Barcelona: L’Avenç.

Torras Serra, M. (2018). El mercat de les rendes a la Manresa de finals del segle XV: censos i censals. In J. Morelló, P. Ortí­ y P. Verdés (Eds.), Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixme ­dieval: estudis dedicats a Manuel Sánchez Martí­nez (pp. 367-416). Madrid: CSIC.

Tracy, J. D. (1985). A financial revolution in the Habsburg Netherlands. Renten and renteniers in the county of Holland 1515-1565. Berkeley: University of California Press.

Urgell, R. (1996). Diní mica del deute públic a la Universitat de Mallorca en el segle XV. In M. Sánchez y A. Furió (Eds.) Col ·loqui Corona, municipis i fiscalitat a la baixa edat mitjana (pp. 675-701). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

Urgell, R. (2009). El deute públic del regne de Mallorca entre 1435 i 1450. In P. Cateura (Ed.), El crèdit i el sistema financer del Regne de Mallorca: (segles XIV-XV) (pp. 65-78). Palma: Universitat de les Illes Balears-Consell Insular de Mallorca.

Usher, A. P. (1931-32). Deposit banking in Barcelona, 1300-1700. Journal of economic and business history, 4, 121-155.

Van Bavel, B. (2010a). Markets for land, labor, and capital in Northern Italy and the Low Countries, twelfth to the seventeenth century. The Journal of Interdisciplinary History, 41, 503-531.

Van Bavel, B. (2010b). Manors and markets: economy and society in the Low Countries, 500-1600, Oxford: Oxford University Press.

Van Bavel, B. (2016). The invisible hand? How market economies have emerged and declined since AD 500, Oxford: Oxford University Press.

Vázquez de Prada, V. (1990). La historia económica en España (1940-1989): esbozo de su nacimiento y desarrollo. Hispania, L/175, 473-487.

Verdés, P. (2004). “Per ço que la vila no vage a perdició”: la gestió del deute públic en un municipi catalí (Cervera, 1387-1516). Barcelona: CSIC.

Verdés, P. (2007). Barcelona, capital del mercat del deute públic catalí , segles XIV-XV. Barcelona. Qua ­derns d’histí²ria, 13, 283-311.

La Veu del Regne (2018). La Veu del Regne. Representació polí­tica, recursos públics i construcció de l’Estat. 600 anys de la Gene ­ralitat valenciana, Valencia (actas en curso de publicación).

Vicens Vives, J. (17 de julio de 1954). Sobre el problema de la decadencia económica de Cataluña en el siglo XV. Destino. (Recogido en Obra dispersa. Catalunya, ahir i avui. Barcelona: Vicens-Vives, 1967, pp. 464-467).

Vicens Vives, J. (1959). Manual de Historia Económica de España (cap. 22: Dinero, usura y hacienda en Castilla). Barcelona: Teide.

Viciano, P. (1989). Catarroja: una senyoria de l’Horta de València en l’època tardomedieval. Catarroja: Ajuntament de Catarroja.

Viciano, P. (1990). Ingrés i despesa d’una vila valenciana del Quatrecents: les finances municipals de Castelló de la Plana (1426-1427). Boletí­n de la Sociedad Castellonense de Cultura, 66, 635-664.

Viciano, P. (1991a), La gestió econí²mica d’un monestir cistercenc femení­: la Saïdia de València a la fi del segle XV. Revista d’histí²ria medieval, 2, 111-132.

Viciano, P (1991b). L’estratègia rendista del patriciat valencií : el censal i la terra en les inversions d’un mercader del segle XV. Afers: fulls de recerca i pensament, VI/11-12, 127-136.

Viciano, P. (1992). Fiscalitat local i deute públic al Paí­s Valencií . L’administració de la vila de Borriana a mitjan segle XV. Anuario de Estudios Medievales, 22/1, 513–533.

Viciano, P. (1993). La promoción social de una familia de mercaderes valencianos: los Miquel de Castellón en el siglo XV. Hispania, LIII/185, 971-986.

Viciano, P. (1995). Francesc Agramunt, un home de vila. In L’univers dels prohoms. Perfils socials a la València baix-medieval (pp. 175-215). Valencia: Tres i Quatre.

Viciano, P. (2008). Regir la cosa pública: prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV). Valencia: PUV.

Viciano, P. (2013). Endeudarse para consumir e invertir. La función económica de las obligaciones en una villa rural valenciana (Castellón de la Plana en 1499). Historia agraria, 61, 13-44.

Viciano, P. (2018a). Mercado cerealista, crédito a corto plazo y desigualdad económica en el reino de Valencia. Las villas de Cocentaina y Castellón en el siglo XV. Hispania, 78, 103-137.

Viciano, P. (2018b). Deute públic i renda censalista al Paí­s Valencií en el segle XV. Una proposta d’interpretació. Anuario de Estudios Medievales, 48/2, 925-953.

Vilar, P. (1979) Catalunya dins l’Espanya moderna, Barcelona: Edicions 62. (Edición original en francés, 1964-1968).

Villagrasa, D. (30 de septiembre de 2015). Moneda y crédito: la revista que nació en la autarquí­a y predijo el nacimiento del euro. El Imparcial.

Villalonga Serrano, J. L. (2007). Crisis y endeudamiento en la campiña sevillana a finales de la Edad Media. In R. H. Oliva y P. Benito (Eds.), Crisis de subsistencia y crisis agrarias en la Edad Media (pp. 331-357). Sevilla: Universidad de Sevilla.

Villegas Rodrí­guez, M. (1962). Miguel Bartolomé Salón, O.S.A., y su doctrina sobre el préstamo. Anuario jurí­dico y económico escurialense, 3, 313-429.

Woollen, C. J. (1940). A theory of Usury. Downside review, 58, 187-198.

Zuijderduijn, C. J. (2009). Medieval capital markets: markets for renten, state formation and private investment in Holland (1300-1550). Leiden y Boston: Brill.