Estructura agraria, familia troncal, mercado de trabajo y redes sociales en el mundo rural, Cataluña siglos XVIII-XIX

Contenido principal del artículo

Llorenç Ferrer Alos

Resumen

A partir de la descripción de la estructura de la propiedad y del sistema familiar en Cataluña en los siglos XVIII y XIX se define el lugar que ocupaba cada individuo. A partir de esta definición se analizan las distintas redes sociales que se generaron, desde el entramado social derivado de los encadenamientos matrimoniales, del papel que jugaban las mujeres en la relación entre las casas, los parentescos ficticios, la relación familia e Iglesia a través de los hijos que entraban en la Iglesia, las redes derivadas de la emigración a la ciudad de algunos hijos, las prácticas desarrolladas para poder acceder a las masoverí­as o cómo las familias modestas se insertaban en el mercado de trabajo para obtener los recursos que no les proporcionaba la explotación campesina. Las redes, pues, tienen sentido cuando se estudian relacionadas con la forma en que los individuos acceden a los recursos.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Detalles del artículo

Cómo citar
Ferrer Alos, L. (2017). Estructura agraria, familia troncal, mercado de trabajo y redes sociales en el mundo rural, Cataluña siglos XVIII-XIX. Mundo Agrario, 19(40), e079. https://doi.org/10.24215/15155994e079
Sección
Artículos
Biografía del autor/a

Llorenç Ferrer Alos, Universidad de Barcelona

Doctor en Història Contemporània, Catedràtic d'Història Contemporània.

 

Citas

Amades, J. (1980). Folklore de Catalunya. Costums i creences. Barcelona: Selecta.

Amades, J. (1982). Costumari catalí . Barcelona: Salvat Editors / Edicions 62.

Andreu, J. (1986a). Economia i societat a Reus durant la crisi de l'Antic Règim. Reus: Associació d'Estudis Reusencs.

Andreu, J. (1986b). Població i vida quotidiana a Reus durant la crisi de l'Antic Règim (1700-1850). Reus: Centre de Lectura de Reus.

Barrera, A. (1990). Casa, herencia y familia en la Cataluña rural. Madrid: Alianza Editorial.

Borrell, M. (2015). El servei domèstic a la ciutat de Barcelona (1900-1950). Universitat de Barcelona, Barcelona.

Bosch Portell, M. (2010). Movilidad y herencia de los masovers catalanes. La familia Culubret, siglos XVII-XIX. Historia Agraria(52), 45-74.

Colome Ferrer, J. (2003). L'explotació de la terra: el contracte de rabassa morta. en D.D.A.A., De l'aiguardent al cava. El procés d'especialització vitiviní­cola a les comarques del Penedès-Garraf. pp. 225-238. Barcelona: Tres de vuit.

Congost Colome, R., Gifre Ribas, P., Saguer Hom, E., Torres, X. (1999). L'evolució del contracte de masoveria (Girona, s. XV-XVIII). en R. CONGOST,L. E. TO (Eds.), Homes, masos, histí²ria. La Catalunya del Nord-est (segles XI-XX), pp. 269-298. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Congost, R. (1990). Els propietaris i els altres. Vic: EUMO.

Congost, R., Jover, G., Biagioli, G. (2003). L'organització de l'espai rural a l'europa mediterrí nia. Masos, possessions, poderi. Girona: CCG Edicions.

Congost, R., To, L. Eds. (1999). Homes, masos, histí²ria. La Catalunya del Nord-est (segles XI-XX). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Fatjo Gomez, P. (1999). La catedral de Barcelona en el siglo XVII. Las estructuras y los hombres. Universitat de Barcelona, Barcelona.

Ferrer Alos, L. (1986). L'església com a institució de crèdit: les quotidianes distribucions de la Seu de Manresa. Recerques(18), 7-46.

Ferrer Alos, L. (1987). Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya Central (s. XVIII-XIX). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ferrer Alos, L. (1991). Familia, iglesia y matrimonio en el campesinado acomodado catalán (s. XVIII-XIX). Boletí­n de la ADEH, IX(1), 27-64.

Ferrer Alos, L. (1993). Fratelli al celibato, sorelle al matrimonio. La parte dei cadetti nella riproduzzione sociale dei gruppi agiati in Catalogna (secoli XVIII-XIX). Quaderni Storici, XXVIII(83), 527-554.

Ferrer Alos, L. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Manresa: Centre d'Estudis del Bages.

Ferrer Alos, L. (2004). Kinship as a mechanism in the social structuring of Rural Catalonia (eighteenth and nineteenth centuries). Journal of Family History, 29(2), 135-153.

Ferrer Alos, L. (2005a). Fills a l'església. Una estratègia de reproducció de la petita noblesa a la Catalunya Central (segles XVII-XVIII). en D.D.AA, Església, societat i poder a les terres catalanes de parla catalana, 449-472. Valls: Cossetí nia Edicions.

Ferrer Alos, L. (2005b). When there was no male heir. The transfer or wealth in Catalonia trough women in Catalonia (the pubilla). Continuity and Change, 20(1), 27-52.

Ferrer Alos, L. (2007). Hereus, pubilles i cabalers. El sistema d'hereu a Catalunya. Catarroja: Afers.

Ferrer Alos, L. (2008). Placing sons and daughters in the church: Strategies used by the gentry of Central Catalonia to maintain social status in the 17th and 18th centuries. The History of the family. An International Quarterly, 13, 26-41.

Ferrer Alos, L. (2011). Apparition, évolution et logique des contrats de marriage en Catalogne (XVIème-XIXème siècles). Annales de Démographie Historique, 1, 23-48.

Ferrer Alos, L. (2014). Derechos de propiedad y mercado de la tierra en la Catalunya Vella (s. XV-XIX). El caso de Artés (Bages) Historia Agraria(62), 47-82.

Ferrer Alos, L. (2015). La formació d'una estructura de la propiedad de la terra a la Catalunya Vella (segles XVI-XIX). Manuscrits(33), 67-93.

Ferrer Alos, L., Plans Maestra, J. (2010). De la Valldelshorts i Montpeití al poble de Torroella de Baix. Sant Fruitós de Bages: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.

Jimenez Sureda, M. (1997). L'església catalana sota la monarquia dels Borbons. La catedral de Girona en el segle XVIII. Universitat Autí²noma de Barcelona, Barcelona.

Lopez Guallar, P. (2004). Naturales e inmigrantes en Barcelona a mediados del siglo XIX. Quaderns d'Histí²ria(11), 69-86.

Llobet Masachs, S. (2012). Historia de una familia: los Llobet de Vidreres (siglos XII-XX). Vidreres: personal.

Marques, J. (1999). Els personats i permutes de beneficis al Bisbat de Girona (segles XVI-XVIII). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XL, 145-183.

Maspons Anglasell, J. (1962). El contracte de masoveria. en D.D.A.A., Miscel.lí nia Borrell i Soler, 249-260. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Mateo, J. (2000). Aní lisi d'alguns aspectes de la població guixolenca del 1824. L'Artau(37).

Munno, C. (2005). Prestige, integration, parentèle: les reseaux de parrainage dans une communauté de Venetie (1834-1854). Annales de Démographie Historique, 1(109), 95-130.

Planes Albets, R. (1983). El creixement econí²mic del segle XVIII a la Catalunya Interior: aproximació al cas del Solsonès i la seva comarca. Tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona.

Roca Fabregat, P. (2005). ¿Quién trabajaba en las masí­as? Criados y criadas en la agricultura catalana (1670-1870). Historia Agraria(35), 49-92.

Ros Massana, R. E. (2010). Els capí­tols matrimonials. Una font per la histí²ria social. Girona: CGC Edicions.

Saez, A. (1968). La población de Barcelona en 1863 y 1960. Madrid: Moneda y Crédito.

Saguer, E. C. (2011). Forçats a foc i llum. Una histí²ria oral dels últims masovers de la regió de Girona (1930-2000). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Saguer Hom, E. (2005). Els últims hereus. Histí²ria oral dels propietaris rurals gironins (1930-2000). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Sanmarti Roset, C. (1994). El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX: el mas Santmartí­. Estudis d'Histí²ria Agrí ria(10), 143-156.

Serra Coma, R. (s.d.). La famí­lia Serra (1329-1892). Calders: Ed. familiar.

Sola, A. (1988). Un indií del Bages: Llogari Serra i Vilarmau. Dovella(29), 5-11.

Torras Elias, J. (1984). Especialización agrí­cola e industria rural en Cataluña en elsiglo XVIII. Revista de Historia Económica, II(3), 113-128.

Torres, X. (1995). La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una histí²ria de paraires i bandolers. Vic: Eumo.

Vila-Masana Portabella, J. (2012). El padró de Manresa de 1824 (I). Dovella(110), 22-29.

Vila Despujol, R. (1988). Una famí­lia burgesa manresana en la Catalunya del segle XIX. Els germans Serra-Farreras (1797-1877). Manresa: Caixa d'Estalvis de Manresa.

Violant Simorra, R. (1992). El cicle individual i familiar al Pallars. Tremp: Garsineu.